Després de un temps sense escriure al blog, he trobat un moment per explicar una mica els meus retrobaments amb en Mhamed. El mes de gener no vam poder quedar per culpa dels examens. A més a més en Mhamed s'estava mudant a una altre casa i tampoc tenia gares estones lliures. Finalment, vam descidir que això no podia ser.
Amb moltes ganes de veure'ns, vam quedar una tarda grisa i trista de febrer, que feia molta fred, però estàvem descidits a posar color i calor a la tarda. Vam fer una parada al decathlon a comprar un pilota de bàsquet. Per cula del mal temps la pista estava buida i no hi havia ningú. Però nosaltres vam inventar un joc que es tractava d'abançar en el moment en que encistellaves i retrocedies en el moment en que fallaves. Ens van passar les hores volant, i com que les tardes són tan curtes a l'hivern, van haver de marxar.
A la setmana seguent vam tornar a la mateixa pista, ja que hi havia una taula de pim-pom i ens va fer gràcia jugar-hi. En Mhamed no hi havia jugat mai i al principi li va costar, però al tenir facilitat en els esports en va apendre molt ràpid. També va ser una tarda molt agradable i vam passar una molt bona estona i vam riure molt.
Al cap de une setmaes més tard, vaig decidir anar a voltar amb en Mhamed i l'Ona. Ja es coneixien de la primera cita però no s'havien vist més. L'Ona el va conèixer i li va fer una festa de retrobament, en Mhamed li agarda molt els animals i amb l'Ona s'ho passen d'allò més bé.
Cada cop hi ha més complicitat entre en Mhamed i jo, cada vegada ens agrada més quedar i amb el bon temps, ara que el ventall d'activitat és més gran, tenim moltes ganes de organitzar-ne.
Salut!! Seguirem comentant!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada